Bernat Dedéu
Escrit per Enric Sàrries   

bernat dedéu

"De la Filosofía al Periodisme"

Estudiar molt no sempre és garantia d’èxit. Sobretot, has d’estudiar bé, gaudint i aprofitant el present.

 

bernat dedéu

BERNAT DEDÉU "De la Filosofía al Periodisme"

 

Va estudiar a l’escola Pia de Nostra Senyora des de 1990 fins el 1994. “Més o menys; sóc un desastre pels anys, i més si fa tant de temps”, afirma.

 
Compaginava l’estudi amb la pràctica del seu esport favorit, l’esgrima, que encara exercita regularment, i del que va arribar a ser set vegades campió de Catalunya, en l’especialitat de Floret Masculí.

 
Acabat el batxillerat, va estudiar Filosofia a la UB. Guanyà una beca de La Caixa i se n’anà un temps a Nova York, des d’on col•laborava en programes de ràdio d’aquí, per complementar el sou de la seva beca. Ara, el podem llegir a l’”Avui” i es dedica a fer d’opinador i periodista a Ràdio Barcelona, RAC1 i Catalunya Ràdio; ha treballat amb tots els “grans” de la comunicació a Catalunya (Xavier Bosch, Xavi Freixas, Gaspar Hernàndez...).

 

Abans del batxillerat, inicià la llicenciatura de Professor Superior de Guitarra Clàssica a l’Escola d’Arts Musicals Luthier (Barcelona). Encara segueix tocant la guitarra; sense públic ni auditoris, però la toca!

   
—Com et vas sentir durant els teus anys d’estudi al nostre centre?
—Van ser els millors anys de la meva vida. M’ho vaig passar molt bé i en tinc molts bons records.

 
—Durant els teus temps d'estudiant, eres un noi que la "liava" molt o eres un alumne pacífic i exemplar?
—Podia ser molt tranquil i, de vegades, molt comediant. Mirava de treure bones notes, però també m’agradava passar-ho bé. Moltes de les “empollones” de la classe van acabar malament: estudiar molt no sempre és garantia d’èxit. Sobretot, has d’estudiar bé, gaudint i aprofitant el present.

 
—Alguna anècdota durant els teus anys a l'escola?
—Recordo que a “2n de COU” em vaig presentar als premis literaris de Sant Jordi. Els vaig guanyar tots, excepte el de poesia castellana. Aquest el va guanyar un altre noi, amb el qual encara hi mantinc el contacte.

 
—Algun professor en especial, per algun motiu?
—Al Lluís Busquets, perquè em va ensenyar a escriure. També tinc molts bons records d’en Joan Ferran i l’Emili Boronat, professors de filosofia, l’especialitat a la que he dedicat tota la meva vida.

 
—Intenta definir en cinc paraules la teva estada a l’escola.
—Intensa, inoblidable, divertidíssima (vaig riure molt!) i dura. Definitivament, des del punt de vista emocional, molt intensa.

 
—Quin tema vas escollir per a fer el Treball de Recerca?
—Doncs, per sort, no en vaig fer. Llavors, afortunadament no havíem de fer aquestes “bajanades”.

 
—Mantens relació amb antics companys de l’escola?
—I tant! Amb la colla de COU de sempre. Els amics més importants els conservo i ens veiem de tant en tant.

 
—Quan et va tocar escollir el teu futur, tenies clar a què et volies dedicar? Qui et va ajudar a escollir?
—Realment no sabia què fer. La gent té instints però, encara ets massa jove per escollir què vols fer. Al final vaig anar a la Universitat de Barcelona a estudiar Filosofia, que era el que menys s’assemblava a un professió. D’allà, amb una beca de la Caixa, vaig poder sortir a fora a estudiar i vaig anar a raure a la millor ciutat del món, Nova York.

 
—Ets filòsof, músic, i ara exerceixes com a periodista. Quines de les tres coses t’agrada més? I per què vas decidir-te per elles?
—Descaradament, m’agraden molt més la filosofia i la música. El periodisme em serveix per a menjar. Si em traguessin la música i la filosofia, no sé que faria, segurament acabaria saltant per la finestra de casa!
 

Patrícia Pujol i María Micó