El pare Josep Liñan i Pla


La primera destinació va ser el col•legi de Nostra Senyora de Barcelona on ensenyà religió, llatí i literatura espanyola. Portà una de les seccions de batxillerat. Hi coincidí amb el poeta escolapi pare Ramon M. Castelltort, que el guià i orientà.
El pare Liñan era un poeta, però no volgué dedicar-se a la poesia. Només escrivia davant d’algun esdeveniment o data assenyalada. Ha deixat centenars de poesies escampades entre amistats, antics alumnes, familiars. No hi havia festa o dinar solemne, en el qual el pare Liñan cap al final s’aixequés, es tragués un paper de la butxaca i recités una poesia: són d’un llenguatge planer, entenedor, ple d’al•lusions a la vida quotidiana, però respiren profunditat i bellesa.
Nostra Senyora marcà el pare Liñan. «El colegio más hermoso» el qualificà en una poesia. Els dotze anys que hi passà li quedaren al cor, no li costava gens evocar aquella etapa. Va ser consiliari del Centre Intern d’Acció Catòlica, que tant contribuí a la formació de molts joves. Amplià el local i ell mateix amb els joves anava traient terra i fent forat per tenir-hi nous espais. S’hi instal•là un cinema al que s’hi admetien nois que no pertanyien al Centre. Els joves d’Acció Catòlica anaven al suburbi de la Mina a fer la catequesi dominical. El pare Liñan hi donà una empenta. S’hi crearen un centre d’assistència sanitària i una escola graduada al Castell del Camp de la Bota. Els col•legis escolapis de Barcelona acceptaren incloure’n en la llista dels seus mestres un que treballés a la Mina; d’aquesta manera aquella escola del suburbi podia ser gratuïta per als alumnes.
Després d’aquesta experiència el pare Liñan inicià una etapa com a superior en diverses cases i responsabilitats. Rector del col•legi de Mataró (1958-1961), assistent provincial (1961-1964), rector de la casa d’estudis dels joves escolapis a Salamanca (1964-1967), mestre de novicis a Moià (1967-1970) i rector del col•legi de Sant Antoni de Barcelona (1970-1972). A petició del pare provincial el 1972 renuncià el càrrec de rector de Sant Antoni i acceptà anar a Mèxic com a viceprovincial a fi de cohesionar aquella demarcació escolàpia. Hi esmerçà molts esforços fins aconseguir una infraestructura de cases de formació per als futurs religiosos.
Tornà a Catalunya el 1978 i fou elegit novament assistent provincial i rector de la comunitat de Sant Antoni de Barcelona. El 1985, en ser elegit superior general el pare Josep M. Balcells, el pare Liñan va ser nomenat provincial de Catalunya, càrrec per al que va ser reelegit el 1988. En aquest anys es creà el Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya. Fomentà al Senegal la creació de cases de formació com havia fet a Mèxic. Encara li quedà temps per anar a Cuba (1991-2002) i compartir onze anys amb les persones necessitades.
Religiós culte, senzill, assequible, de profunda espiritualitat, servicial, alegre, d’un bon humor permanent. Disposat sempre a ajudar, com havia ensenyat als joves d’Acció Catòlica.