Els inicis

La primera vegada que hom entra al col·legi de Nostra Senyora pot quedar sorprès per l’estructura de l’edifici: una antiga casa de veïns adaptada a la funció escolar. La història d’aquesta escola comença després dels fets de la Setmana Tràgica. La crema d’esglésies, l’estiu de 1909, va deixar el col·legi de Sant Antoni enrunat. La preocupació del Pare Provincial, Salvador Marcó, fou donar acolliment als alumnes, mentre es realitzaven les obres de reconstrucció del col·legi de Sant Antoni. Quan tornà a obrir les aules, al 1910, es va mantenir l’escola del Passeig de Gràcia i se li donà el nom de Col·legi de Nostra Senyora de l’Escola Pia.

Aquesta escola, independent de Sant Antoni des de l’any 1912, buscà un edifici menys provisional, però pròxim geogràficament. Se’n trobà un al carrer de la Diputació, número 277 – era una casa de veïns de l’Eixample, que calgué adaptar -, lloc actual de l’escola. Anys després, l’escola s’amplià amb l’edifici del costat.

Els anys 50

Van ser uns moments difícils per a tota la comunitat escolàpia. Passada la guerra, l’escola es va anar recuperant i a partir dels anys 50 es va anar estructurant d’una manera diferent. El professorat seglar era poc nombrós, atesa la quantitat de religiosos escolapis, la majoria dels quals donaven classes a batxillerat. A finals dels anys 50, els pares Octavi Fullat i Josep Almirall van ser els impulsors de l’agrupament escolta “Mare de Déu de Núria”, que encara ara hi continua.

La Llei Palasí (1970)

La Llei General d’Educació del 1970 va representar una reforma educativa que va portar  l’EGB i el BUP a l’escola. El curs 1980-1981 deixà la direcció al P. Sistac i fou nomenat el P. Sebastià Calzada; aquests dos escolapis van donar un cert prestigi al BUP de ciències. La terciarització de l’Eixample i la pèrdua de població infantil del centre de Barcelona, van comportar una disminució de la matrícula. Per aquesta raó, el llavors P. Provincial, Josep Mª Balcells, plantejà l’especialització de les escoles de Barcelona i proposà que el col·legi de Nostra Senyora fos un centre per a  joves i per a adolescents.

El curs 1982-1983 fou nomenat director el Sr. Pau López, primer director seglar de l’escola que era el director del COU “Jaume Bofill”. Va portar a terme la reconversió de l’escola amb l’abandonament progressiu de l’EGB i va organitzar l’escola com a centre de BUP i COU. Així, de les dues línies del curs 1977-78, es passà a les vuit de BUP i deu de COU. L’any 1990 ja hi va haver 10 primers de BUP.

Aquest increment important d’alumnes adolescents i joves va plantejar la necessitat de nous espais. El curs 1984-85 la comunitat escolàpia va marxar del col·legi i es van reconvertir els espais en noves classes. També es van realitzar obres d’ampliació i al mateix temps es va començar a utilitzar l’església com a sala d’actes.

La reforma de la LOGSE

Durant els primers anys de la recuperació democràtica es va anar gestant la proposta d’una nova llei d’Educació, la LOGSE, que seria aprovada l’any 1990 amb gran consens polític. Aquesta reforma plantejà un nou paradigma educatiu basat en un currículum més obert per donar resposta a la diversitat i conformar un sistema educatiu modern en el marc d’una Unió Europea que regulava l’ensenyament obligatori fins els 16 anys. El febrer de 1993 és nomenat director del centre el Sr. Juan José Albericio, provinent de l’Escola Pia de Terrassa, mestre i doctor en Ciències de l’Educació. Des d’aleshores la gestió directiva de l’escola s’orientà a la implantació i consolidació dels principis de comprensivitat i diversitat que proposava la LOGSE.

El Projecte de Centre per a la nova etapa es va estructurar en base a 4 unitats per a cada un dels nivells d’ESO (16 en total) i amb 8 unitats per a cadascun dels 2 cursos del Batxillerat (16 unitats), dos per a cada Modalitat: Artística, Científica, Humanística i Tecnològica.

El curs 1996/97 es va iniciar l’ESO amb 4 grups i 106 alumnes, omplint d’aquesta manera la totalitat de les unitats autoritzades. I al curs 1998/99 es va iniciar el Batxillerat amb 290 alumnes i 8 grups de primer.

El curs 1999/00 es va iniciar l’experimentació de la primera fase de la “Flexibilització temporal del Batxillerat” en el marc del Projecte de “L’Escola del Progrés Continu, Comú i Diferenciat, dels Alumnes”. 

En els últims cursos l’escola, amb la col·laboració de l’AMPA, va augmentar considerablement l’oferta d’activitats extraescolars tant les de caràcter esportiu, com les de caire cultural i de formació permanent. 

A l’estiu de l’any 1999 es van realitzar les obres d’ampliació del gimnàs i del nombre de vestuaris, així com el trasllat dels serveis de Secretaria i Administració a la primera planta, i,  l’adequació de l’escenari del saló d’actes.

A l’estiu de l’any 1999 es van realitzar les obres d’ampliació del gimnàs i del nombre de vestuaris, així com el trasllat dels serveis de Secretaria i Administració a la primera planta i l’adequació d’escenari del saló d’actes.

El nou mil·leni

El canvi de mil·lenni generà noves revisions del sistema educatiu i l’alternança política propicià noves lleis educatives. El 2006 el Parlament català aprovava la Llei d’Educació de Catalunya que fixava les bases d’una educació moderna, equitativa i amb igualtat d’oportunitats per facilitar la cohesió social i el desenvolupament personal i professional de la societat catalana. El mateix any era nomenat director del centre el Sr. Toni Pérez, que aprofundí en el desplegament dels grups flexibles, les matèries optatives i els itineraris de batxillerat per atendre una àmplia diversitat d’interessos. L’escola llavors estava formada per una oferta de 3 línies d’ESO i 4 línies de batxillerat. El curs 2012-13 sota la seva direcció es va celebrar el Centenari del col·legi, un moment per recuperar les vivències i els testimonis de molts exalumnes que es recullen en el llibre que va escriure el professor Enric Sàrries amb el títol “Pinzellades: el Col·legi de Nostra Senyora”.

L’entrada de l’FP

L’FP esdevé una alternativa atractiva als estudis de batxillerat, gràcies a l’empenta que des de moltes institucions es dona a aquests estudis juntament amb la col·laboració de l’empresa. Les estades pràctiques dels alumnes serveixen per demostrar la vàlua i la preparació de l’alumnat que, en molts casos, aconsegueix una inserció laboral directa. L’Ajuntament de Barcelona serà una de les institucions públiques que més suport donarà a aquests estudis creant la Fundació BCN FP (2006) per a la promoció de l’FP de la ciutat. El nostre centre emprendrà la singladura de l’FP l’any 2012 amb l’autorització del cicle de grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria. 

El curs 2014-15 és nomenat director el Sr. Ricard Coma, provinent de l’Escola Pia de Mataró, que havia estat gerent de la Fundació BCN FP fins el 2013. Durant aquest període, l’escola experimentarà una ampliació de l’oferta d’FP en les especialitats de Laboratori Clínic i biomèdic, Animació 3D, Imatge per al Diagnòstic, Màrqueting i publicitat, fins als 12 grups d’alumnes. Aquesta nova oferta implicarà la transformació de l’escola i dels seus espais, des de la sisena planta amb les aules A3D, fins el Laboratori de ciències, l’aula hospital o l’aula d’Imatge, les aules de Disseny del 5è pis o l’espai de Projecte internacionals. També es fa una transformació de la façana, recuperant les obertures originals de la finca, fet que fa possible una nova recepció més àmplia i més actual. 

Al batxillerat s’arribarà a les 6 línies (12 grups) i l’ESO es consolidarà amb 8 grups i experimentarà la seva transformació cap el treball per projectes interdisciplinaris i cooperatius amb l’objectiu de promoure els valors de la cooperació per a l’aprenentatge i la convivència per atendre els nous reptes educatius. Es canviarà la fesomia de les aules d’ESO i la dinàmica d’aprenentatge a l’escola. Els itineraris d’aprenentatge (IA) seran la fórmula per a la interdisciplinarietat a l’aula.

Actualment l’escola està formada per 32 grups d’alumnes, 8 a l’ESO, 12 a Batxillerat i 12 a la Formació Professional amb prop de 900 alumnes i més de 100 professionals dedicats a l’educació, l’acompanyament, la descoberta i la formació de les noves generacions de joves mil·lennistes.