Un projecte audiovisual col·lectiu amb una forta base temàtica i conceptual.
Temàtica
Aquesta temàtica s’està abordant a través d’una idea central impactant: la creació d’un virus fictici que sorgeix precisament de la manca de compliment d’aquests objectius. Els alumnes estan treballant amb la hipòtesi que la negligència i l’incompliment dels ODS podrien desembocar en conseqüències devastadores per a la humanitat, generant una epidèmia global que serveix com a advertència de les repercussions reals de la inacció.
Com estructurem el projecte?
El projecte s’estructura en dues pel·lícules que, tot i ser independents, mantenen una relació estreta pel que fa a la narrativa i el contingut. La primera d’elles aborda l’origen del virus i explora com aquest es propaga a través de la interacció humana. Aquesta història s’articula mitjançant un fil conductor singular: un bitllet contaminat que passa de mà en mà entre diversos personatges. Cada vegada que el bitllet canvia de propietari, ens endinsem en una petita història que posa el focus en un dels ODS, mostrant situacions relacionades amb problemes mediambientals, desigualtat social, pobresa, educació o salut pública. La interconnexió entre aquests relats pretén crear una visió global de com la manca de responsabilitat envers aquests objectius pot desencadenar efectes col·laterals inesperats i perillosos.
La segona pel·lícula, en canvi, se situa en un moment posterior, quan el virus ja ha provocat un confinament generalitzat. L’element central d’aquesta narració és un personatge que es troba tancat a casa seva, tot i que mai no el veiem directament. L’únic accés que tenim a la seva experiència és a través de la seva televisió, que es converteix en una finestra al caos del món exterior. Mitjançant el zàpping per diferents canals de televisió, l’espectador assisteix a una successió de fragments d’anuncis, escenes de pel·lícules, tertúlies, partides d’escacs, canals de tarotistes i noticiaris. Cadascuna d’aquestes emissions fictícies reflecteix, de manera més o menys subtil, els efectes devastadors del virus i el seu impacte sobre la societat. Aquesta estructura fragmentada i sarcàstica busca generar una sensació d’angoixa i autocrítica que reprodueixi el clima de confusió i impotènca que acompanya les grans crisis globals.
Què aprenen els nostres alumnes?
Un dels aspectes més interessants del projecte és la seva capacitat per integrar la reflexió social amb la narrativa audiovisual, fent servir el llenguatge cinematogràfic no només com un mitjà d’expressió artística, sinó també com una eina de conscienciació. A través d’aquesta doble pel·lícula, els alumnes estan explorant com es construeix un relat audiovisual, alhora que aprofundeixen en la importància dels ODS i en la necessitat de prendre accions concretes per assolir-los.
El treball implica una fase de recerca prèvia en què els alumnes analitzen els diferents ODS, identifiquen exemples reals de problemes relacionats amb aquests objectius i busquen inspiració en diverses obres audiovisuals que han tractat temes similars. Posteriorment, el procés de creació inclou l’elaboració del guió, la planificació de rodatge, el treball de producció i, finalment, la postproducció.
Amb aquesta experiència, els alumnes estan adquirint competències en l’àmbit de la creació audiovisual, potenciant la seva capacitat de treball en equip i aprofundint en la seva consciència crítica respecte a les problemàtiques globals. Així doncs, “Projectes Audiovisuals Contemporanis” no només els està proporcionant eines per desenvolupar-se en el camp audiovisual, sinó que també els està empoderant com a agents actius en la construcció d’un futur més sostenible i conscient.
